Els Castells de frontera

L’any 711 els musulmans van conquerir la península Ibèrica i les terres catalanes van passar a ser territori de frontera entre l’emirat de Còrdova, dependent del califat omeia de Damasc, i el regne franc.

A principis del segle ix, després d’anys de lluita per evitar l’expansió musulmana cap al nord, es va consolidar la frontera entre àrabs i francs a la línia definida pels rius Llobregat i Cardener i la serralada del Montsec, i així va néixer la Marca Hispànica.

Carlemany, per garantir l’estabilitat i la seguretat de la frontera sud del seu regne, va organitzar el territori en comtats (Rosselló, Cerdanya, Urgell, Girona, Empúries, Barcelona, Pallars i Ribagorça), dirigits per comtes que, amb el pas del temps, es van independitzar.

De tots els comtes, el més actiu va ser Guifré el Pelós, comte d’Urgell, Cerdanya, Girona i Barcelona, que va mantenir una activitat més intensa a les terres més pròximes a la frontera amb els sarraïns, i va repoblar les terres de Vic, la Vall de Lord, el Berguedà, el Bages i part del Ripollès, emetent cartes de franqueses per atraure pobladors, bastint castells, com el de Cardona, i fundant monestirs i parròquies arreu del territori, com els monestirs de Ripoll (880) i de Sant Joan de les Abadesses (885).

Guifré II, a la primeria del segle X va avançar el límit fins al riu Foix i la conca d’Òdena, al marge dret dels rius Llobregós i Segre. 

Per garantir la seguretat dels indrets fronterers de Catalunya, es van bastir un gran nombre de castells, torres de defensa i torres de guaita.

Els castells de la marca, gairebé bé sempre roquers, complien diverses funcions: guaita, defensa, domini del territori, i exercici i ostentació del poder. A més, esdevenien llocs de residència del castlà, el vassall del senyor del castell a qui se n’encomanava la custòdia.

La Ruta dels Castells de Frontera està formada per cinc rutes territorials, especialitzades temàticament:

1. Marca de Barcelona: frontera i poder a Catalunya

2. Marca Manresana: pagesos i cavallers a la Catalunya Nova

3. Marca de Tarragona: l’Església, garant de l’ordre i de la pau

4. Marca de Lleida: paisatge de castells

5. Marca de les Terres de l’Ebre: monjos i guerrers templers a Catalunya