L’any 711 els musulmans van conquerir la península Ibèrica i les
terres catalanes van passar a ser territori de frontera entre l’emirat
de Còrdova, dependent del califat omeia de Damasc, i el regne franc.

Carlemany, per garantir l’estabilitat i la seguretat de la frontera
sud del seu regne, va organitzar el territori en comtats (Rosselló,
Cerdanya, Urgell, Girona, Empúries, Barcelona, Pallars i Ribagorça),
dirigits per comtes que, amb el pas del temps, es van independitzar.
De tots els comtes, el més actiu va ser Guifré el Pelós, comte
d’Urgell, Cerdanya, Girona i Barcelona, que va mantenir una activitat
més intensa a les terres més pròximes a la frontera amb els sarraïns, i
va repoblar les terres de Vic, la Vall de Lord, el Berguedà, el Bages i
part del Ripollès, emetent cartes de franqueses per atraure pobladors,
bastint castells, com el de Cardona, i fundant monestirs i parròquies
arreu del territori, com els monestirs de Ripoll (880) i de Sant Joan de
les Abadesses (885).
Guifré II, a la primeria del segle X va avançar el límit fins al
riu Foix i la conca d’Òdena, al marge dret dels rius Llobregós i Segre.

Els castells de la marca, gairebé bé sempre roquers, complien
diverses funcions: guaita, defensa, domini del territori, i exercici i
ostentació del poder. A més, esdevenien llocs de residència del castlà,
el vassall del senyor del castell a qui se n’encomanava la custòdia.
La Ruta dels Castells de Frontera està formada per cinc rutes territorials, especialitzades temàticament:
1. Marca de Barcelona: frontera i poder a Catalunya
2. Marca Manresana: pagesos i cavallers a la Catalunya Nova
3. Marca de Tarragona: l’Església, garant de l’ordre i de la pau
4. Marca de Lleida: paisatge de castells
5. Marca de les Terres de l’Ebre: monjos i guerrers templers a Catalunya
No hay comentarios:
Publicar un comentario